Almansa 2013

Els camps d'Almansa van tornar a ser testimonis de la batalla decisiva entre els Aliats i les Dues Corones, en una de les majors guerres europees d'època moderna. Tanmateix, la història ha estat diferent aquest cop. Pel bàndol borbònic hi havia majoritàriament tropa espanyola; pel bàndol austracista, només hi havia tropa catalana, enquadrada en l'Exèrcit de Catalunya, propi de la campanya catalana, de la guerra a ultrança de 1713-14. Encara que la batalla d'Almansa va ser al 1707, els regiments assistents són els que són i la batalla, en si, pren un caràcter diferent cada vegada. Aquest cop, la batalla es va convertir en un combat de catalans contra espanyols. Molt adequat pels temps que corren.

L'Exèrcit de Catalunya comptava amb una organització avançada, jerarquitzada i competent. Tres cossos d'exèrcit van oposar-se a les tropes borbòniques. Al flanc dret hi havia els regiments de Sant Narcís i de Desemparats; al flanc esquerre els fusellers de muntanya Vilar i Ferrer; i al centre el regiment de la Diputació. L'Estat Major de l'Exèrcit de Catalunya era format pel Coronel Joan de Madrenas, el Tinent Coronel Hug de Santjoan i el Sergent Major Joan Jansà. Diversos ajudants de camp de la Coronela de Barcelona van transmetre les ordres del comandament als flancs.

Al fons de la imatge es pot veure l'artista de l'Exèrcit de Catalunya que immortalitza la batalla.

La Catalunya Bolivariana

Catalunya es troba, com Espanya, en un estat de desintegració social i política accentuades. No podem saber què passarà, però, de moment, el "prometedor" futur comunista és servit. La Catalunya Bolivariana comença a despuntar i a ser cada cop més clara en el seu missatge, si és que algú dubtava de l'objectiu final d'aquests comunistes disfressats de ballarines que tenim aquí i allà en forma del nostre estimat progressisme. Ara ja tenim la monja chavista Teresa Forcades i el demagog cristià Arcadi Oliveres units per formar la plataforma que ens porti directament a ser la Veneçuela europea. No diré cap cosa diferent que no hagi dit ja en Jordi Baeza.

El que em preocupa més no és l'aparició d'una proposta clara per emprendre el sender bolivarià a Catalunya, això ja era previsible tenint en compte el nostre substrat polític; el problema és la claudicació de la resta de forces, aparentment contràries a un experiment de socialisme autoritari i populista. No és així. La seva connivència és la nostra derrota, una derrota col·lectiva.

Destruir una família

No és la meva família de sang. Però va arribar un dia que es va convertir en la meva família. I la seva història va passar a ser la meva. Després de tants d'anys, hi ha memòries que s'han barrejat tant que costen de destriar.

La vida és un constant recompte de pèrdues. Comptem, i recordem el recompte dels qui ja no tenim per tal de fer-los més vius. Recompto aquells qui un dia de cop es van convertir en la meva heretat sense que n'hagi tret res més que un gruix de memòries traspassades. He conegut la ciutat que mai visitaré i que va testimoniar la destrucció d'una família. He acusat la seva destrucció i la meva pròpia i les seves pèrdues, passades i presents, són les meves. I les meves han estat les seves.

El Senyor m'ha pres molt en aquesta vida. I m'ha donat prou. En la fortuna o la desgràcia cal que li sigui sempre agraït. En les proves m'ha enfortit, i per la meva fe vull fer palesa la glòria que li és deguda. Encara que compti i recordi les pèrdues, espero poder assaborir només la memòria dels guanys, dels regals que Ell m'ha anat deixant al llarg del camí.

En pondre's el sol començarà Yom HaShoah.