La sastreria de can Vilallonga

Font: Fototeca.cat-D.Campos

Informa el Sastre des de Llagostera que encara no hi ha electricitat i, des d'aquesta tarda, tampoc hi ha aigua. Els telèfons de tota mena no han funcionat fins al capvespre. Emperò, la vida tradicional ha retornat: l'escalf únic de la llar de foc, el menjar cuit a la llar, tertúlies al voltant del foc i escoltant la ràdio per mantenir-se una mica informats. És terrible que encara no s'hagi normalitzat la situació, però té un cert encant...

Avui [8 de març de 2010] una hecatombe blanca ha arribat a Girona, com a la resta de Catalunya. La neu no ens hauria d'espantar; malauradament, ens espanta, ens fascina i actuem com si fos la fi del món. Verament, amb la incompetència màxima de les atrocitats, tenim motius per actuar talment. En aquests moments (les dues del migida), la Gran Via Jaume I de Girona està col·lapsada, no hi ha cap brigada treballant per treure la neu amb màquines, tirant sal o similars i reconduint el trànsit. Quan decidirà l'actual equip de l'Ajuntament de Girona fer un favor a la ciutat i dimitir? Fa tants d'anys que hauria d'haver dimitit...

És possible que algú trobi demagògica aquesta nota, però des de la Sastreria no entenem per què el centre de Girona sembla una zona de guerra amb embussos, neu arreu i policia municipal saturada. Sense esmentar les sirenes que han udolat durant tot el dia...

I ara algunes fotos de la jornada, fetes des del despatx:

(amb algunes correccions ortogràfiques, gramaticals i d'estil)

Sóc vostre, oh bon Jesús, perquè sou mon Creador, perquè de tota l’eternitat m’heu portat dins la vostra intel·ligència com una criatura és portada per la mare; sóc vostre perquè m’heu rescatat del poder del dimoni i m’heu comprat pel preu de vostra preciosíssima Sang; sóc vostre com el fill és del pare com el sarment és del cep, com el fruit és de l’arbre, puix de la vostra Creu som fruit tots els cristians: i encara que innombrables vegades m’he rebel·lat contra Vós, el vostre Cor dolcíssim mai ha deixat d’estimar-me; heu vessat per mi doloroses llàgrimes en els dies de ma prevaricació, i mogut pel vostre Cor amantíssim no heu parat fins a fer-me tornar a la gràcia. Oh Cor que tant m’heu estimat! Oh Cor que tantes vegades he entristit i omplert d’amargor! A Vós em consagro i protesto mil vegades de no donar-vos d’aquí endavant cap motiu d’aflicció; ans al contrari, tot recordant les meves indignitats passades, proposo des d’ara estimar-vos pels qui no us estimen, honorar-vos pels qui us menyspreen, propagar la vostra glòria per a satisfer les ofenses que contra vostre Cor sagratíssim causen aquells qui us miren amb la major indiferència. Proposo emprar tot el meu cor a estimar-vos, i voldria tenir mil cors per estimar-vos més encara; que la meva ànima sia un sagrari vostre, tancat a tota vana passió humana, un lloc de repòs per a Vós, una imatge del vostre Cor: de manera que, dedicada tota la vida a amar-vos, l’últim pensament que faci a l’hora de la mort sia un acte d’amor a Vós, oh Jesús dolcíssim, que voleu glorificar la meva ànima per tota l’eternitat. Amén.

Fa temps que la Sastreria volia dedicar un especial als clerimòbils, això és, els automòbils clericals. Bé, per cortesia del bon amic JP Sonnen, presentem l'indret on aparquen els clerimòbils. Lloc: Obvi.

Font: Orbis Catholicus