Tuesday, May 26, 2015

Apocolocintosi de Catalunya


VISIÓ de Boaz ben Abraham, nabí i oracle del Senyor en Edom i parts de Sefarad, en cassàndric mots, detalla ço que li fou revelat per un mico en son exili neoeboracenc.

Noves infidelitats, idolatries i calamitats pecadores ben conegudes. S'acosten els novíssims de l'apocolocintosi catalanina:


Visió de 2013, la Große Babylon:

Visió de 2013, Moloch:

Lo lament present del torsimany del Senyor davant la infidelitat del poble mai escollit. La fi corona l'Obra i la Corona és per als dilectes:

D'altres torsimanys també prediquen la paraula del Senyor en oïdes sordes de pecadors idòlatres, infamants i mai escollits:

L'essència de mort i de pecat d'un poble no-escollit, venjatiu de les nacions, glavi empunyat, lo reiterat lament del torsimany:

En lo lament del nabí, l'oracle del Senyor denuncia los falsos profetes d'ídols, mentre l'epitome macabeu en terra infidel se consuma. Les noces escollides en la imminent Apocolocintosi:

La visió de la vall de la Rosa de Foc, lo nabí se conforta en l'Escriptura wagneriana i remet a torsimanys d'antigor:

En fi, Boaz ben Abraham, nabí i oracle del Senyor, recorda en les Escriptures les promeses del Sant, beneït sigui Ell, en l'Aliança eterna, de profetes inveterats i d'antigor, tot implorant per la benedicció macabea de civilització:

Coda:
«I vaig veure que hi havia una carbassa blanca, que duia un llacet. Li van donar un mico i va sortir com a vencedor camí del Via Veneto.
    Després, quan Sigfrido va obrir lo segon tortell de nata, vaig sentir lo segon de les Cassandres que cridava:
     —Fató!
    Llavors va sortir una altra carbassa, de color roig. Li donaren poder d’arrencar #LaCivilització de la terra i fer que los homes se votessin los uns als altres. I li van donar un gran glavi.
    Després, quan Sigfrido va obrir lo tercer tortell de nata, vaig sentir lo tercer de les Cassandres que cridava:      —Fató!      I vaig veure que hi havia una carbassa negra, que duia un armagnac a la mà. Llavors vaig sentir enmig dels quatre Cassandres com un mico que deia:      —Una mesura de foie, tingui la bondat; tres mesures de caviar, tingui la bondat; però, l’ardbeg i lo borgonya amaneixi'ls amb menesters de talco.     Després, quan Sigfrido va obrir lo quart tortell de nata, vaig sentir la veu de la quarta Cassandra que cridava:      —Fató!
    I vaig veure que hi havia una carbassa de color cendrós. S'anomenava Esquerra, i la seguia les (H)Ades, i sa Rosa de Foc. Li van donar potestat sobre la part alta de #LaCivilització, perquè desraticidés amb lo glavi, los micos, lo Via Veneto i los armagnacs de la terra.»
Apocolocintosi segons Boaz

Friday, May 15, 2015

La CUP de Girona i els jueus



L’any 2012 vaig elaborar una crítica contra la CUP de Girona i l’antisemitisme que tenyia alguns punts del seu programa electoral de 2011. Per curiositat, he fet una ullada al programa electoral d’aquest any 2015. I hi he trobat els següents punts:

“-Apostarem per la consolidació de la Xarxa de Calls de Catalunya com a organisme municipalista català que ha d’agrupar els diferents calls. Continuarem participant en l’Associació Europea per la Salvaguarda del Patrimoni Jueu, i progressivament el Patronat del Call assumirà menys competències i responsabilitats a la Red de Juderías de España.
-Revisarem els criteris de gestió, finançament i promoció del Call Jueu per garantir que se centri exclusivament en la divulgació del patrimoni històric i cultural jueu, i es desvinculi del projecte polític i ideològic de l’actual Estat d’Israel. Així, evitarem que la botiga del Museu dels Jueus sigui un pol de difusió i justificació d’un Estat que vulnera sistemàticament la legalitat internacional i practica una política d’apartheid contra el poble palestí. En aquesta línia, ens adherirem a la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel, d’acord amb els principis descrits a l’apartat de Solidaritat i Cooperació.
-Des del Patronat, continuarem promovent les celebracions cíviques de les festivitats jueves, com la Hanukkà, amb la col·laboració d’entitats laiques i liberals (com la plataforma Mozaika), allunyades dels rigorismes religiosos.
-Farem que l’Ajuntament s’impliqui en les tasques de difusió i dignificació de la memòria de l’holocaust i els genocidis, per tal de promoure els drets humans i la consciència internacional. Així, impulsarem un programa de formació de professorat en la línia del que té el MUHBA, que faci pedagogia activa tant de l’holocaust com de tots els genocidis ètnics i culturals perpetrats a Europa al llarg del segle XX. Aquest programa hauria de fer-se d’acord amb la UdG, i sumar-se a la tasca de divulgació que ja fa el Patronat del Call.”

La qüestió del call de Girona s’ha desenvolupat més que en el programa passat i hi ha hagut més tasca documental--i s'han intentat resoldre valoracions que sonaven a temps pretèrits. Hi ha hagut també una reelaboració positiva i pragmàtica del que expressaven en el programa electoral de 2011 contra la botiga del call, que és una concessió a un privat.

Tanmateix, a través de la botiga del call, la CUP de Girona torna a parlar d’Israel.

Sembla que quan algú parla dels jueus, immediatament se sent compel·lit a posicionar-se a favor o en contra d’Israel. La CUP, pel tarannà diguem-ne antisionista, s’hi posiciona en contra. És una posició legítima. Però, per què quan es parla del call de Girona cal parlar d’Israel? Ningú ve a Girona a visitar el call per interessar-se per Israel. I molt menys els jueus. Els jueus vénen buscant una cosa específica a Girona i no la troben. I com que no la troben, no els abelleix massa de tornar-hi. Les pedres, amics de la CUP i altres gironins, tenen un interès relatiu i molt parcial.

Segurament, a qui interessa Israel és a la CUP de Girona i a l’esquerra antisionista de la ciutat. Són ells els qui pengen banderes palestines davant el museu d'història dels jueus de Girona, són ells qui es manifesten davant el museu contra l’Estat d’Israel. I és legítim. Tot i així, per què ho fan davant el museu d'història dels jueus de Girona?

Com vaig dir fa tres anys, la botiga del call s’hauria de tancar. No pas perquè hi hagi propaganda d’Israel—que no n’hi ha—, sinó perquè és un producte pèssim, de pèssima qualitat i de pèssims preus. I al 2012 podia confirmar que hi havia apologètica cristiana--ara no ho sé, no ho puc saber, ni m'interessa. No ofereix res que pugui interessar al turista jueu. Una altra botiga del call és possible, molt més encarada a proveir el turista del que realment li interessa, amb llibres més actuals i innovadors. A més, és possible que es pogués oferir una judaica de més qualitat i més relacionada amb la judaica de la comunitat gironina de la diàspora sefardita.

La CUP de Girona vol crear un programa de formació sobre l’Holocaust i altres genocidis. S’hi vol implicar la Universitat de Girona. La CUP de Girona hauria de saber que la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la UdG porta 11 anys d’existència dedicats a la promoció i estudi de la Shoah i el genocidi armeni, tot seguint la tasca d’Anglada. Podeu parlar amb la directora de la Càtedra sempre que vulgueu, que n’estarà encantada.

Amb tot, el punt més interessant del programa electoral és el que esmenta l’encesa pública de les llums de Chanukkah. La CUP vol mantenir aquesta activitat i fins i tot potenciar altres festivitats jueves. Parlen de la gent de Mozaika com un grup laic i liberal, mentre que sembla que la CUP vulgui barrar el pas als “rigorismes religiosos.” Mozaika és una entitat cultural i els membres i col·laboradors són d’aquí i d’allà. No són a Mozaika perquè siguin laics o liberals, sinó perquè són jueus o tenen un interès en el judaisme. Amb Mozaika la CUP podria tenir sorpreses i trobar-se amb coses que no s’esperen, o que no els agraden. Amics de la CUP de Girona, el judaisme no és només una religió i no podeu mesurar-la a partir de criteris religiosos perquè us equivoqueu. A més, si la CUP vol obrir la cacera contra el judaisme ortodox a Girona, fan tard. El Patronat del Call ja té experiència.

Per què la CUP de Girona vol l’encensa pública de llums de Chanukkah si a Girona no hi ha una comunitat jueva? Ací rau el punt central del problema del call de Girona. És un call sense jueus. Si no hi ha jueus, per què la CUP vol les festes jueves? Amb la gent de Mozaika visitant la ciutat ad hoc unes poques hores per a la festivitat n'hi ha prou? Potser, amics de la CUP de Girona, caldria plantejar-se un call viu, amb jueus i amb comunitat. Mentre no hi hagi jueus el call i el museu no seran altra cosa que un parc temàtic per fer diners, quedar bé i ensarronar jueus. Però només els ensarroneu una vegada. Un cop vista una pedra, no cal tornar-la a veure, especialment si al voltant de la pedra no hi ha vida i no s’hi produeix res. El judaisme no és només un passat com ho podria ser el llegat romà d’Empúries. Encara hi ha jueus, i el llegat jueu continua viu i mutant en el present. Això és el que ens interessa.

Us posaré un exemple. Quan els jueus de Roma van ser emancipats al 1870 després de la conquesta italiana del romanent dels Estats Pontificis, la primera cosa que van fer va ser enderrocar part del ghetto, especialment la sinagoga barroca. Van construir una nova sinagoga, d'estil eclèctic, desafiant sobre el Tíber i Sant Pere del Vaticà. La comunitat era i és viva i muta en el present. La giudecca de Roma té mants comerços jueus, restaurants kosher i llibreries amb novetats editorials jueves que no et venen un passat llunyà i fossilitzat. I, naturalment, les institucions comunitàries centrals com la sinagoga mantenen la unitat i el dinamisme.

A Roma, com a jueu, hi tornaria les vegades que calgués: el seu patrimoni és viu i diferent cada cop que hi vaig. Puc buscar una comparació més propera i amb una comunitat reconstruïda. Barcelona ha començat a entendre que el que fa jueu un call són els jueus del present i no pas el patrimoni del seu passat. És molt més important una petita escola jueva que una imponent sinagoga medieval buida—ficciono la sinagoga. De moment Girona, que avui és grisa i negra d’una altra manera, no és atractiva per al jueu i no ho podrà ser. Amb propostes com les vostres, amics de la CUP de Girona, no millora pas, fins i tot recula en entaforar-nos la qüestió d’Israel amb calçador. Tant la CUP com els altres partits presents a Girona han de rellançar novament el call i pensar realment si volen un parc temàtic o un barri jueu viu i dinàmic.


Monday, April 20, 2015

'Reflexions sobre el principi anarquista,' Paul Goodman (1966)

L’anarquisme es basa en una proposició ben definida: que tot comportament important es desenvolupa només per mitjà de la resposta lliure i directa dels individus o de grups voluntàriament constituïts en les condicions presentades pel context històric. L’anarquisme reivindica que en la majoria d’afers humans, ja siguin polítics, econòmics, militars, religiosos, morals, pedagògics, o culturals, es produeix més perjudici que benefici de la coerció, de la direcció de dalt a baix, de l’autoritat central, de la burocràcia, de les presons, de la conscripció, dels estats, de l’estandardització preestablerta, de la planificació excessiva, etc. Els anarquistes volen augmentar el funcionament intrínsec i disminuir el poder extrínsec. És una hipòtesi de psicologia social amb òbvies implicacions polítiques.

Depenent de les condicions històriques variables que presenten amenaces diverses contra el principi anarquista, els anarquistes han anat desenvolupant l’èmfasi en diferents idees: de vegades agràries, de vegades les ciutats lliures i els gremis, de vegades tecnològiques, de vegades anti-tecnològiques, de vegades comunistes, de vegades tot reafirmant la propietat, de vegades individualistes, de vegades col·lectivistes, de vegades tot parlant de llibertat com un bé quasi absolut, de vegades a partir del costum i la “natura.” Tanmateix, malgrat aquestes diferències, els anarquistes gairebé sempre se saben reconèixer mútuament com a tals, ja que no consideren que les diferències siguin incompatibles. Considerem un problema modern crucial, la violència. La guerra de guerrilles s’ha convertit en una tècnica anarquista clàssica; amb tot, on les condicions modernes han emprat qualsevol mètode violent per reforçar el centralisme i l’autoritarisme, els anarquistes han tendit a descobrir la bellesa de la no-violència.

Generalment, el principi anarquista és ver.* Lluny de ser “utòpic” o un “fracàs gloriós,” el principi anarquista s’ha demostrat efectiu i ha guanyat en moltes crisis històriques espectaculars. En el període del mercantilisme i les patents reials, la lliure empresa mitjançant companyies per accions era anarquista. La jeffersoniana declaració de drets i el sistema judicial independent eren anarquistes. Les esglésies congregacionalistes eren anarquistes. L’educació progressiva era anarquista. Les ciutats lliures i el dret de societats en el sistema feudal també eren anarquistes. Actualment, el moviment dels drets civils en els Estats Units ha estat gairebé un clàssic moviment descentralitzat i anarquista. I així successivament, fins a arribar a detalls com l’accés de franc a les biblioteques públiques. Per descomptat, per als historiadors posteriors totes aquestes coses no sembla que hagin de ser anarquistes, però en el seu temps van ser considerades com a tal i sovint se les anomenava com a tal, amb l’amenaça usual del caos. Però aquesta relativitat del principi anarquista a la situació actual és l’essència de l’anarquisme. No hi pot haver una història de l’anarquisme en el sentit d’establir un estat de coses permanent que s’anomeni “anarquista.” L’anarquisme s’enfronta de manera continuada amb la situació futura, i vigila que les llibertats passades no es perdin i es converteixen en el seu oposat, de la mateixa manera que la lliure empresa es va convertir en l’esclavatge de salaris i el capitalisme de monopolis, o el sistema judicial independent es va convertir en un monopoli dels tribunals, policies i advocats, o l’educació lliure es va convertir en el sistema educatiu.



*Jo, i d’altres anarquistes, podríem reconèixer algues situacions d’emergència temporal, si tenim la certesa que l’emergència és temporal. Podríem exceptuar senzilles organitzacions logístiques, com la venda de bitllets, el sistema mètric o la fiscalitat, si tenim la certesa que l’administració, el “secretariat,” no acabaria controlant la cosa. I podríem exceptuar alguns “monopolis naturals,” com el control d’epidèmies, el subministrament d’aigua potable, etc.

Font: Anarchy 62 (April 1966), 115-6.

Tuesday, March 3, 2015

Yahrzeit


Martin Gutzwiller, 1925-2014


From an email:
He had the impulsive need to share his life and his memories with me, and I had the hunger for a life story that was not mine, but that has become essentially mine.

Tuesday, February 10, 2015

Notes on Yoga and Psychoanalysis

La versió del budisme que s'ha venut i construït a Occident no té res a veure amb el que realment es practica a Àsia. Potser l'excepció és el budisme zen. Les comunitats budistes serioses a Europa són nius d'intolerància i pitjors que els monestirs catòlics, amb la mateixa divisió entre de cos i ment i negació de la sexualitat.

--

Psicoanàlisi: Jung creia que Occident no havia desenvolupat en la seva història un procés de comprensió i curació personals que permetés el nosce te ipsum i unís cos i ment en la unitat que són. Admirava el ioga per això. Va desenvolupar teories al respecte. Ho va desenvolupar a l'article "Yoga and the West."

--

Nota: No sóc Jungià, encara que ho pugui semblar. Però aquesta tesi seva em sembla molt interessant i encertada.

--

Cada cultura (o civilització) necessita el seu propi camí. La psicoanàlisi és la resposta més genuïnament occidental (i jueva), pròpia de la seva tradició cultural, intel·lectual i emocional. Tu estàs buscant trobar espiritualitat i comprensió racional i natural del que usualment s'etiqueta de sobrenatural.

--

Nota: civilització jueva no pertany a la civilització occidental però tenen vasos comunicants intensos. Això obre un nou fil.

--

El sincretisme és una dinàmica i fenomen històrics que han permès l'intercanvi d'idees i pràctiques entre cultures. Jung no s'hi oposava, però sabia encertadament, que tot sincretisme sempre tenia una base original, genuïnament pròpia. No la podem negligir.

No et sabria dir si el sincretisme del segle XX entre East-West va donar el New Age. Però certament la implantació del budisme a Europa és absolutament al·lòctona.

--

Ioga: si has de fer ioga, aprèn-ne pel teu compte i evita el ioga industrial de les masses. Allò no és ioga, t'exposes a lesions (com sempre m'ha acabat passant) i negligeix molts dels impulsos originals del ioga. Si et pots pagar un tutor particular ocasional, fes-ho. Practico ioga cada matí.

Psicoanàlisi: t'invito vivament a començar l'anàlisi amb un psicoanalista.

--

Sóc molt pesat, ho sé. I per mi el ioga no és necessàriament espiritual de la manera que s'entendria espiritual. És una manera d'honorar saludablement el meu cos. La cosa espiritual més tradicional és la meva pregària matutinal i l'estudi de la Torah.