Llegir

Darrerament m'ha agafat la fal·lera de fer lectures nocturnes. Durant el dia treballo, i encara que a la meva feina cal llegir molt constantment, em roman la necessitat de continuar devorant lectures que no tinguin res a veure amb la feina, amb les lectures oficials. Això s'ajunta al fet que, segurament, he fet una mala adaptació a l'hora europea i encara segueixo anant a una certa hora americana (costa est, para más señas). En fi, en aquestes lectures nocturnes he devorat tota mena de llibres, des de Confuci fins a Plató, passant per Xavier Melloni, Mircea Eliade, Josep Montserrat, Ángel Alcalá i Maimònides. És un bon còctel sincrètic.

Més enllà de si el filòsof Y diu A, i el filòsof Z diu B, queda palès que la lletra, l'art de pensar uneix tots els intel·lectuals de les diferents civilitzacions humanes. Llegeixen, pensen, escriuen. I, és clar, creuen.

Retribuere, dignare, Domine...

Filia Babylonis misera: beatus, qui retribuet tibi retributionem tuam, quam retribuisti nobis.
Beatus, qui tenebit, et allidet parvulos tuos ad petram.

Jueus

Jueus ací i jueus allí. Parlar de jueus és retornar als temps de la carrera d'història a la Universitat Autònoma de Barcelona. La raó principal és que hi havia un company que tenia el costum de dir-me sempre jueu. O en la seva variant simpàtica putu jueu. Val a dir que era i seria encara avui motiu d'orgull, malgrat que no hi ha cap prova d'ascendència jueva en la meva genealogia. Certament, es podrien resseguir costums i particularitats molt jueves que han perdurat durant generacions, però això no vol dir res. I encara menys a Catalunya.

Segurament el que el meu company de la universitat volia dir-me era sionista. Però li sortia jueu. És, tot plegat, un retrat excel·lent d'una certa mentalitat dels catalans quan pensen en Israel.