La sastreria de can Vilallonga

La família catòlica desplega en la seva llar tota una imatgeria religiosa pròpia i idiosincràtica d'una gran dimensió teològica, si bé que l'ús i la visió quotidians d'aquesta imatgeria poden convertir-la en una rutina o un simple objecte decoratiu. En realitat, la presència de la imatgeria religiosa en la llar catòlica és la vera i constant consagració de l'habitatge i la nostra quotidianitat a Déu Nostre Senyor per mitjà del Seu Fill. És per això que Crist regna a la llar catòlica. El crucifix dominarà cada estança. Semblantment, la determinant i majestuosa devoció al Sagrat Cor de Jesús pot aportar un protector regnat social de Crist a la llar catòlica. Cal no oblidar que «Suscepit nos Dominus in sinum et cor suum», per la qual cosa la llar que es consagra al seu Sagrat Cor inflamat es lliura plenament a la conquesta de Crist Rei, sense oblidar que aquest Cor inflamat d'amor divinal és el fonament de tota vocació sacerdotal.

En record del Sant Sopar, el menjador de la llar catòlica tindrà la imatge d'aquell moment en el qual Crist instituí l'Eucaristia, per fer present constantment el Pa de Vida que és el Santíssim Sagrament de l'altar, ofert en sacrifici a la Santa Missa, «culmen et fons» de la tota vida cristiana. En cada àpat familiar, en donar gràcies a Déu pels aliments materials, la mirada furtiva al Sant Sopar ens recordarà l'aliment espiritual que ens cal rebre ardentment per a la nostra salut i salvació.

Finalment, no s'ha d'oblidar la nostra Advocada i Mare que és la Beata Maria Verge, que intercedirà per nosaltres. Sense la Mare de Déu, la llar catòlica no es pot sentir plenament conformada. I amb la presència acomplida d'aquells homes i dones de vida heroica en qualque estança, a fi que també ells intercedeixin per nosaltres, la llar es pot sentir verament catòlica.

Aquesta llar catòlica típica és la que hom recorda a Llagostera. Al cancell de la casa presideix la Mare de Déu, que saluda cada visitant que hi penetra; també presidirà sengles taules auxiliars de la cambra, per tal que a l'hora de la fosca hom no oblidi d'evocar la nostra Advocada. Tot seguit, a l'anomenat cosidor, on la família feia vida, el Sagrat Cor de jesús regna en aquesta casa consagrada a Ell. La imatge del Sagrat Cor té la seva història. Forma part d'un vell calendari, anterior a 1936, que s'ha anat conservant i que ha anat acompanyant la família en aquella habitació on més vida feia, ja fos el menjador en temps de la sastreria, ja fos el cosidor en temps de la jubilació. Justament, al menjador hi hagué en un passat el Sant Sopar, en un baixrelleu de guix força voluminós que es féu malbé i que malauradament no ha tornat a lluir al menjador. La imatge dominant, la que acompanya la família sempre és el crucifix, especialment en la majestat de la cambra. Despullada de tota decoració, el crucifix penja al damunt del llit, únic. És el record del sacrifici del Fill per la nostra salvació. I en el nostre descans nocturn, en el descans del sepulcre, en la fi del dia, és el record final que s'ha de tenir. Finalment, per entre alguns dels sants de la casa destaca Sant Josep, amagat en algun racó de les velles estances que ja no s'utilitzen. Mes és allí, per recordar quin és el patronatge de la casa.

Bé, sense oblidar el pessebre nadalenc que cada any es munta a la finestra i l'escolania que sempre ens ve a visitar! Però aquest ja és un altre record…