La sastreria de can Vilallonga

Versió llatina:

O Sapientia * quæ ex ore Altissimi prodiisti, attingens a fine usque ad finem, fortiter suaviterque disponens omnia: veni ad docendum nos viam prudentiæ.

Traducció a la Litúrgia de les Hores en català:

Oh Saviesa * de l'Altíssim, que abasteu totes les coses i les disposeu vigorosament i amb bondat, veniu a ensenyar-nos el camí de la prudència.

Traducció pròpia:

Oh Saviesa, * que heu nascut de la boca de l'Altíssim, assolint de la fi fins a la fi, fortament i suau disposant tot: veniu a ensenyar-nos el camí de la prudència.

Es palesa el gran contrast entre ambdues traduccions. Al breviari en català actual han optat per adaptar d'una manera barroera, simplista i mancada una gran antífona amb una forta càrrega teològica. La Saviesa (Jesús, mai esmentat a les antífones de la O de les fèries majors d'Advent) que neix de la boca de l'Altíssim (Eccli. 24, 3) desapareix a la versió catalana de la Litúrgia de les Hores. No s'hauria d'oblidar que al darrere hi ha el Verb, que és Déu i és la Saviesa simple, això és, en la plenitud de l'Ésser. Encara que la Saviesa és increada com ho és el Verb, la Saviesa es revela –és ací la imatge de la boca– i neix en els homes, que participen de la perfecció Déu a través dels diversos graus que té la criatura de participació de l'Ésser. La Saviesa ens ve, se'ns revela, que se'ns fa home, que ens ensenya i ens salva, en el camí de la prudència (Prov. 9, 6). La primera de les virtuts cardinals apareix com a instrument de la vida cristiana, per l'influx decisiu del primer dels dons de l'Esperit Sant que és la Saviesa.

La traducció que hom ofereix de l'antífona és literal i mira de preservar la sonoritat i la poètica de l'original llatí. Es vol aclarir que la «fi» en aquest cas vol dir «extrem», tot i que també es podria traduir per «principi i final».

Conclusió: la traducció catalana oficial perd profunditat teològica, literalitat, sonoritat i poètica. Això no és autèntica Sagrada Litúrgia perquè traeix l'original i perd la raó d'ésser.

Per veure si hom anava errat o no, s'ha consultat la traducció de l'Ofici Diví de Joan XXIII a l'anglès en una esplèndida edició bilingüe que havia estat propietat de Mons. Smith i que regalà a un servidor un gran amic de Nova York. Diu així:

O Wisdom, * You came forth from the mouth of the Most High, and reaching from beginning to end, You ordered all things mightily and sweetly. Come, and teach us the way of prudence!

Certament, és molt millor que la traducció catalana de la Litúrgia de les Hores!