Reflexions de la Gran Guerra (I)

Les persones que freqüenten sovint la Sastreria –la real, no pas la virtual– saben que un dels temes de conversa que pot aparèixer és el de la Gran Guerra de 1914. Aquesta guerra és l’expressió de la fi d’un món, el del vuitcentisme, que morí tràgicament als camps de batalla francesos. Ben cert és que, com diuen alguns especialistes, la guerra accelerà algunes dinàmiques que ja existien; tanmateix, l’afrós i traumàtic canvi de la modernitat vuitcentista en una modernitat noucentista de molt poca durada –solament durant el període d’entreguerres– fou una subversió no només de l’ordre natural de les coses, sinó també del ritme natural de canvi. Certament, es pot argumentar que aital ritme ja canvià en les revolucions contemporànies i que les transicions traumàtiques i accelerades marquen la contemporaneïtat. Amb tot, hom no pot deixar de mostrar el seu disgust absurd i impotent davant aquestes dinàmiques històriques que hom estudia i prova d’entendre sense antipatia, ans l’objectiva i més o menys neutral empatia de les coses.

Un temps passat

Imatges d'antany, d'acrobàcies impossibles en el nostre present: