Jueus

Jueus ací i jueus allí. Parlar de jueus és retornar als temps de la carrera d'història a la Universitat Autònoma de Barcelona. La raó principal és que hi havia un company que tenia el costum de dir-me sempre jueu. O en la seva variant simpàtica putu jueu. Val a dir que era i seria encara avui motiu d'orgull, malgrat que no hi ha cap prova d'ascendència jueva en la meva genealogia. Certament, es podrien resseguir costums i particularitats molt jueves que han perdurat durant generacions, però això no vol dir res. I encara menys a Catalunya.

Segurament el que el meu company de la universitat volia dir-me era sionista. Però li sortia jueu. És, tot plegat, un retrat excel·lent d'una certa mentalitat dels catalans quan pensen en Israel.